dimecres, 28 de gener de 2009

L'Article del mes

Se busca lector de unos 12, 13 años con ganas de pasar un buen rato…

Empezamos este periplo matemático haciendo la primera parada en El país de las mates. 100 problemas de ingenio, 5 volúmenes, de Miquel Capó. Esta excelente selección de problemas de ingenio matemático, clásicos y modernos, suponen un reto para todas las edades. El objetivo de los mismos es hacer pensar, mantener la mente ágil. Se ofrece al lector alguna pista para resolver el reto propuesto y la solución correspondiente al final del libro. El propósito no es únicamente solventar bien el pequeño enigma, sino que el discernimiento lógico hecho ya tiene considerable valor.

La segunda parada son para dos obras que recuerdan al formato de aquellos libros para jóvenes de hace unos años denominados “elige tu propia aventura” pero sin ser exactamente lo mismo. El país de las mates para novatos y su homólogo El país de las mates para expertos, ambos de L. C. Norman, ofrecen al lector un viaje por el país de las mates. En esta ocasión se han de ir resolviendo pequeños problemas que tienen que ver con algún aspecto de la matemática. El hecho de acertar o no con la solución a cada uno de los pequeños enigmas planteados provocará saltos de páginas hacia delante o hacia atrás y seguir numerosas pistas con el objetivo de salir victorioso de este trepidante viaje, pasando, eso sí, un rato entretenido. Su lectura está recomendada a lectores de a partir de 11 y 14 años respectivamente.

Pero si al lector lo que le gusta es el teatro, le invitamos ahora a adentrarse en una obra única: Teatromático. Divertimentos matemáticos para todos los públicos, de Ismael Roldán. Sí, aunque pueda resultar extraño, se pueden relacionar las matemáticas con el teatro. En 11 pequeñas obras de teatro se tratan con humor diferentes aspectos de la matemática. A medida que se avanza en el libro, le entran ganas a uno de representar alguna de estas piezas para que otros puedan disfrutar y reír como uno lo ha hecho. Las matemáticas haciéndonos reír a carcajadas ¿Increíble?

Ahora bien, no puede faltar en toda recomendación que se precie un poco de historia de las matemáticas. Pero que nadie frunza el ceño: será una vez más un placer. Cuentos del cero, de Luis Balbuena nos introduce en nuestro sistema de numeración decimal, a base de cuentos entretenidos y algo misteriosos. El autor consigue captar siempre el interés del que lee. Dirigido a un público de 11 años en adelante, intenta descubrir nuevos mundos perdiendo ese miedo a las matemáticas que algunos arrastran desde su infancia.

Finalmente, en un blog de cuentos matemáticos, sería un sacrilegio acabar este breve recorrido por la literatura juvenil matemática actual sin aludir a alguna obra específica de cuentos (aunque algunas de las anteriores no dejan de serlo). ¡Claro que sí! Sería imperdonable. La última parada la haremos en Matecuentos, cuentamates. Cuentos con problemas, 3 volúmenes, de Joaquín Collantes y Antonio Pérez. Es una colección de cuentos donde los protagonistas pasan algunas peripecias y deben resolver alguna suerte de enigma o problema matemático para poder continuar su aventura.

Casi todos estos títulos son de la Editorial Nívola –excepto los 5 volúmenes de problemas de ingenio, que son de El Rompecabezas. Ambas editoriales, desde su nacimiento, han hecho -y continúan haciendo- una apuesta fuerte por la matemática lúdica y recreativa, sobre todo para los más jóvenes.

Ya lo sabes, si quieres pasar una tarde divertida, emprende este viaje que te hemos propuesto … ¡No te arrepentirás!

Eugenia Torres

divendres, 16 de gener de 2009

El concurs de les mates

























Faltaven tres dies perquè la Laura anés al concurs anual de matemàtiques de 1 d'ESO dels nens i nenes de la comarca de l'Alt Penedès. La Laura estava molt nerviosa, perquè l'havien escollit els seus companys com a representant del seu institut Eugeni d'Ors, perquè la nota més baixa que li coneixien en matemàtiques des de 1r de primària havia estat 8,7 en un examen sorpresa on, per cert, només van aprovar tres nens d'aquell curs. Quina responsabilitat ! No dormia, gairebé no menjava, només volia estudiar, estudiar i estudiar... La seva mare va començar a preocupar-se. - Laura, si no menges et posaràs malalta i no podràs representar l’institut en el concurs. - Laura, si no dorms, et posaràs malalta i no podràs representar el teu centre en el concurs. - Laura, Laura i Laura. - Mare, si et plau, només em faltes tu, que ja estic prou nerviosa, si no m'has d'ajudar millor deixa'm. La mare de la Laura patia i va anar a parlar amb el tutor de3r de la seva filla; quan li va explicar com estava la nena, el tutor va entendre que havia de fer alguna cosa. - No es preocupi, senyora Martí, que demà parlaré amb la Laura. L’'endemà a classe de matemàtiques no hi van haver números, ni llibres ni professor. Va ser una classe especial: va fer TAITXI, IOGA, RELAXACIÓ, tot per tranqul·litzar la nena més llesta en matemàtiques que hi havia al 1r d'eso de l'ies Eugeni d'Ors. Va ser tan genial i relaxant que la Laura es va adonar que estava preparada per al concurs, que no li calien nervis, que el que havia de fer era un bon àpat, una bona dormida, i apa! A contestar el que millor sabia fer: LES MATES. Això va fer, sopar bé, dormir millor i ja ha arribat el dia. Mare meva, quina sala més gran, quin jurat més seriós, ai, ai, ai que tornen els nervis.... La Laura era la quarta en la llista de concursants. - Bé, així donarà més temps a fer uns exercicis de relaxació. OOHHMMMMMM!!!! - Laura Vaixell Martí. Es va sentir pels altaveus. La Laura estava preparada, tenia tot l'Eugeni d'Ors animant-la. - Ho faré el millor que pugui- va dir abans d'entrar. Al cap de 20 minuts va sortir amb un gran somriure. Tot li havia anat molt bé. Estava molt contenta. Les preguntes van ser senzilles, (per a la Laura, clar). Dues hores després van entrar tots els concursants a la sala d'exàmens, era l'hora, ja tenien els resultats. La Laura va sortir plorant, no sabíem què passava. - Laura, què et passa, per què plores? No podia ni parlar; estava tan emocionada que no li sortien les paraules, només li quedaven forces per ensenyar un paper que tenia a la mà. Era un diploma que deia: “A la Laura Vaixell Martí representant del 1r curs d'eso de l'institut Eugeni d'Ors. Reconeixem la teva vàlua i dedicació i t'atorguem el 1er.PREMI DE MATEMÀTIQUES DEL CONCURS COMARCAL DE L'ALT PENEDÈS DEL 2208-09”. Imagineu, tot l'Eugeni d'Ors aplaudint com bojos.

Mireia Pérez (1r ESO C)
FINALISTA DEL JURAT

dimecres, 14 de gener de 2009

El sueño de Luna


















Bueno, me toca a mí, nos os lo vais a creer; chicas, he soñado con la profe de mates, ya sabéis, ésa que se parece tanto a una bruja.
- ¿Estás hablando en serio? Bueno, no te interrumpo.
- Vale, allí voy: era un día de clase , nos tocaba mates y, como ya sabéis que no soy una crac en las mates y la profe nos ponía cosas difíciles ... pues, de repente me señaló con el dedo y me dijo:”¡Señorita Luna, sí, tú, la que nunca presta atención a las clases de matemáticas, ¿ Sabrías calcular mentalmente 15+18:9 ?
-¿Qué pasó? Cuenta, cuenta, ¿qué hiciste?
-Vale ¿ Por dónde íbamos? Ah sí, ya me acuerdo; cuando me dijo eso la profe no sabía qué responder, me quedé helada, para mí era muy difícil, si se lo hubiera preguntado al cerebrito de la clase, a Óscar, otra cosa sería... Pues bien, la profesora se me quedó mirando fijamente y me dijo:” ¡Venga responde, que no tenemos todo el día! ”
De repente vi en la ventana, un uno, un cinco, un más, otro uno, un ocho, los puntitos de la división y un nueve, y todos me decían: “¿No sabes calcular esto? ¡Nosotros te enseñaremos! Mira, primero tienes que ver si hay un paréntesis, ¿ves alguno?”Yo les dije que no, después me preguntaron si había una potencia o una raíz cuadrada, ellos me dijeron que no, ¿ves alguna multiplicación o división? Yo les dije que sólo había una división.
- Bueno -me dijeron- si has visto una división, primero tienes que dividir, ¿me podrías decir por cuál divides?
Yo les respondí que dividiría 18 : 9 = 2
-Sí, exacto -me respondieron- vale, ¿ves alguna resta o suma?
-Sí, las veo -respondí-
-Pues…
-Vale, vale, ya lo sé -dije- se tiene que sumar; bueno, sumar el resultado de la división con el 15, a ver… 15+2= 17.¿No? ¡Qué fácil es!
-¿Lo ves? Todo es fácil si te aplicas y te esfuerzas- me dijo el número 5.
La profe me dijo:“Pensaba que no pensabas. Muy bien, te pondré un excelente, espero que sigas así”
Desde ese momento dejé de ver a la profesora como a una bruja y, desde que tuve ese sueño, las matemáticas se han convertido en mi asignatura favorita.

Karen Solórzano (1r ESO D)
PREMI DEL JURAT

divendres, 9 de gener de 2009

El problema dels números



















Hi havia una vegada una escola que estava en el cim d'una muntanya, i tots els nens del poble anaven a aquella escola. I, com en cada escola, hi ha el típic nen que mai escolta els professors, el que sempre està despistat, i el que sempre estudia molt i treu molt bones notes. Doncs aquest nen que estudia tant es diu Jaume. La seva assignatura preferida són les matemàtiques. En cap examen no ha tret menys d'un 9'99. A tota la classe li feia enveja, perquè la professora mai s'enfadava amb ell, ni el castigava. A classe de matemàtiques sempre era el primer d’ acabar els treballs, i sempre feia els números perfectes, sobretot el número 9, que era el seu número preferit.
Un dia els seus companys es van cansar d'ell i a l'hora de pati es van reunir en una habitació per fer un encanteri de mates contra en Jaume. Al principi pensaven que era una ximpleria i que no funcionaria, perquè era de bojos fer un encanteri. Però al dia següent, a l'hora de matemàtiques, el van fer sortir a la pissarra per fer un problema molt senzill, en Jaume el va fer bé, però quan es va girar la professora per mirar què feien els altres alumnes el 9 d'en Jaume es va convertir en un 6. I llavors aquesta és la part en què la professora veu que en Jaume s'ha equivocat en el problema. Primer tots pensaven que havia estat perquè havia fet malament els càlculs. Però com que es repetia el mateix cada dia, els nens es van adonar que era l'efecte que havia causat l'encanteri. Com que la professora no sabia res del que estava passant, pensava que li havia afectat massa ser el més llest de la classe i per això el va fer anar a la classe de repàs.
En Jaume no sabia per què li passava això. Per això va intentar investigar aquest misteri. Però abans va practicar d'escriure bé els números, per si les mosques... Quan va acabar de practicar, va anar al pati de l'escola. Li va agafar molta por perquè estava molt fosc, va anar corrents al lavabo, i es va amagar allà... Llavors va sentir com una cosa que bullia, va sortir del lavabo i va mirar en una habitació, i va veure un llibre d'encanteris de mates, amb una cassola al costat,; de seguida va saber que era cosa dels nens de la classe, però encara no n’estava segur del tot. Perquè podia ser de qualsevol nen que hagués jugat a màgia durant l'hora de pati. Encara que pensar allò fos una mica estúpid.
Al dia següent a l'hora de matemàtiques, es va escapar de l'aula de repàs, i va anar a la seva classe per dir-li a la professora el que havia vist l'altra nit.Van baixar al pati amb tota la classe, per veure la cosa tan misteriosa que havia vist en Jaume. Però quan van arribar no van veure res. Quan van pujar a la classe, la professora es va enfadar molt amb en Jaume, perquè havia mentit, interromput la classe, i s'havia escapat de la seva. Al matí següent, el van fer sortir a la pissarra per fer una divisió, i la va fer bé. Llavors va començar a pensar, i va entendre que l'encanteri se n'havia anat perquè ja l'havien renyat i castigat.

Tania Paliakova (1r ESO A)
PREMI DEL PÚBLIC

dimecres, 7 de gener de 2009

Recomanacions per l'any que comença


En aquest any nou que encetem, quina millor manera de començar-lo que recomanant-vos alguna cosa que ens agrada perquè tots en pogueu gaudir-la també?


Seguint els consells d'un dels nostres col·laborador, en Pere Martí, hem realitzat, aquestes festes, dues lectures molt interessants, i ben diferents, de les quals ara us fem cinc cèntims.

La primera és un llibre d'aventures, astronomia i matemàtiques -pot existir una millor combinació? (com es nota qui escriu...)- i vol trobar La clau secreta de l'univers.


Aquesta és la primera novel·la escrita pel Stephen Hawking (una eminència dins el món de la Física i l'Astronomia) i la seva filla Lucy (escriptora de professió).

Explica les aventures del protagonista, en George, fill d'uns pares massa ecologistes, en clau astronòmica: amb la seva amiga Annie, el pare d'ella (un científic eminent) -quina coincidència, oi?- i un ordinador una mica esbojarrat viuran una aventura difícil d'oblidar.

Molt apta per tots aquells intrèpids aventurers de la ciència, encara que caldria més posar en el títol Les claus secretes i no La clau, ja ens ho explicareu quan la llegiu.


La segona té a veure amb el món de les revistes i els còmics: l'Exquitx (de les illes Balears).


En particular, ens ha interessat el seu "El billet fals", un còmic molt matemàtic. El podeu començar a llegir a la pàgina 20 de la seva revista número 34 hivern. Molt adequat pels temps de crisi que corren.
La seva pàgina web és www.esquitx.cat.

Que gaudiu d'una bona lectura!