divendres, 13 de febrer del 2009

Un tresor dins el temari

Què ha passat a FractionVille?

Capítol 7



L'inspector ja es trobava, amarat de suor i ben remullat, al vell vestíbul d'aquell destarotat edifici que feia molt de temps havia estat un bonic teatre. Més tard també hi havien posat una pantalla de Cinema per al públic més jove.



A cada passa, els records de l'inspector contradeien allò que veia: allà on ell recordava uns colors vius a la paret només quedaven trossos de paper penjant i teranyines al sostre; allà on ell recordava una magnífica catifa vermella, un drap marronós, lleig i ple de forats li tornava la mirada; allà on ell recordava l'olor agradable i el soroll de les crispetes en obrir-se, un aparell trencat i enganxifós ocupava el seu lloc.


Va continuar avançant i va passar per sota l'antic arc que donava accés a la sala plena de butaques, o com a mínim així es com ell se la imaginava, perquè hi va trobar només unes quantes fileres de butaques que encara s'aguantaven dretes , plenes d'un polsim caigut del vell sostre esquerdat. Aquelles velles butaques li recordaven moltes coses, com un vell amor perdut de joventut.



La sala era buida i en aquell silenci sepulcral es va sentir el cruiximent del vell sostre sota les passes d'algú que caminava inquiet. No s'ho va pensar dues vegades i, agafant amb força la pistola, va pujar per les ruïnoses escales del vestíbul que donaven al pis de dalt el més sigilosament que va poder. El pis de dalt era molt fosc, només tenia una petita finestreta que deixava entrar la llum d'un fanal, i una porta lateral gairebé al final d'un llarguíssim passadís que donava accés a una petita sala. El passadís era ple de runes. En mig de les ombres, la porta es va obrir i algú va sortir cridant mentre caminava d'esquena ensopegant amb el que hi havia al terra.

- No, deixa'm!- feia una veu angoixada prou familiar- No em toquis!- va exclamar quasi plorant.

L'inspector va avançar, tan ràpid com li permetien les seves cansades cames, cap aquella silueta.

-Nebot, nebot!- li va cridar.

L'inspector va arribar just a temps d'agafar-lo pel braç abans que caigués a terra. Mentre estirava d'ell amb força intentant arribar a les escales per fugir d'allà, cap dels dos va mirar enrere, però sabien què els seguia perquè l'ombra de la capa i l'olor a sang impregnava l'aire.

Continuarà....