divendres, 9 de gener del 2009

El problema dels números



















Hi havia una vegada una escola que estava en el cim d'una muntanya, i tots els nens del poble anaven a aquella escola. I, com en cada escola, hi ha el típic nen que mai escolta els professors, el que sempre està despistat, i el que sempre estudia molt i treu molt bones notes. Doncs aquest nen que estudia tant es diu Jaume. La seva assignatura preferida són les matemàtiques. En cap examen no ha tret menys d'un 9'99. A tota la classe li feia enveja, perquè la professora mai s'enfadava amb ell, ni el castigava. A classe de matemàtiques sempre era el primer d’ acabar els treballs, i sempre feia els números perfectes, sobretot el número 9, que era el seu número preferit.
Un dia els seus companys es van cansar d'ell i a l'hora de pati es van reunir en una habitació per fer un encanteri de mates contra en Jaume. Al principi pensaven que era una ximpleria i que no funcionaria, perquè era de bojos fer un encanteri. Però al dia següent, a l'hora de matemàtiques, el van fer sortir a la pissarra per fer un problema molt senzill, en Jaume el va fer bé, però quan es va girar la professora per mirar què feien els altres alumnes el 9 d'en Jaume es va convertir en un 6. I llavors aquesta és la part en què la professora veu que en Jaume s'ha equivocat en el problema. Primer tots pensaven que havia estat perquè havia fet malament els càlculs. Però com que es repetia el mateix cada dia, els nens es van adonar que era l'efecte que havia causat l'encanteri. Com que la professora no sabia res del que estava passant, pensava que li havia afectat massa ser el més llest de la classe i per això el va fer anar a la classe de repàs.
En Jaume no sabia per què li passava això. Per això va intentar investigar aquest misteri. Però abans va practicar d'escriure bé els números, per si les mosques... Quan va acabar de practicar, va anar al pati de l'escola. Li va agafar molta por perquè estava molt fosc, va anar corrents al lavabo, i es va amagar allà... Llavors va sentir com una cosa que bullia, va sortir del lavabo i va mirar en una habitació, i va veure un llibre d'encanteris de mates, amb una cassola al costat,; de seguida va saber que era cosa dels nens de la classe, però encara no n’estava segur del tot. Perquè podia ser de qualsevol nen que hagués jugat a màgia durant l'hora de pati. Encara que pensar allò fos una mica estúpid.
Al dia següent a l'hora de matemàtiques, es va escapar de l'aula de repàs, i va anar a la seva classe per dir-li a la professora el que havia vist l'altra nit.Van baixar al pati amb tota la classe, per veure la cosa tan misteriosa que havia vist en Jaume. Però quan van arribar no van veure res. Quan van pujar a la classe, la professora es va enfadar molt amb en Jaume, perquè havia mentit, interromput la classe, i s'havia escapat de la seva. Al matí següent, el van fer sortir a la pissarra per fer una divisió, i la va fer bé. Llavors va començar a pensar, i va entendre que l'encanteri se n'havia anat perquè ja l'havien renyat i castigat.

Tania Paliakova (1r ESO A)
PREMI DEL PÚBLIC