divendres, 16 de maig de 2008

ACTIVA'T MATEMÀTIQUES

A partir d'ara tindreu una nova secció al blog: ACTIVA'T MATEMÀTIQUES.

És una secció que recollirà activitats que es poden fer per aprendre matemàtiques. Com, per exemple, a partir de la literatura (i el cinema literari, és a dir, pel·lícules basades en obres literàries) .

Us expliquem l'experiència realitzada pels alumnes de 1r d'ESO de l'IES Eugeni d'Ors.
Com ja sabreu els que seguiu aquest blog, aquest any hem treballat diversos conceptes matemàtics, com les fraccions, a partir dels llibres del Harry Potter.
La última activitat realitzada ha anat dirigida cap a la geometria i la vàrem organitzar així: primer vam veure la pel·lícula del Harry "El presoner d'Azkaban" durant la Setmana Cultural del centre, en segon lloc, els alumnes van apuntar una escena de la pel·lícula on es pogués plantejar un problema geomètric (des dels senzills d'identificar figures geomètriques a més complicats) i finalment ho van redactar en un format concret i ho van lliurar com un treball més de classe que s'avaluava.
El resultat ha estat força curiós (la geometria, com l'aritmètica, que portem a dins, pot ser molt similar per a molta gent).


Dins dels comentaris d'aquesta entrada teniu els problemes plantejats, amb la seva respectiva situació dins la pel·lícula, per la classe de 1r d'ESO D. Podeu practicar una mica de geometria resolent-los i enviant-nos les vostres respostes.

Que us ho passeu bé!

dijous, 8 de maig de 2008

Un tresor dins el temari

Ja el teniu aquí, s'ha fet esperar però ja veureu que ha valgut la pena...

Els alumnes de 1r d'ESO D de l'Eugeni us presenten...



Tal com ets

Quart capítol


Aquell dia,
va rebre uns estranys sms al seu mòbil. Tots posaven més o menys el mateix: "k mona...!", "k pttona sns makillatge, jajaja!"," Ja u saps?", "Tnen l teu permis?". I un que era el més aclaridor de tots:"Ei! Mira l video dl you_fractiotube, kom san pasat...!

La 126/84 va començar a posar-se molt nerviosa mentre anava llegint tots aquells missatges. Què
redimonis volien dir? Anava tant distreta amb el mòbil que va ensopegar, tot de cop, amb un noi que no li queia gens bé. Aquell noi la va mirar amb ironia i li va deixar anar un:

- Al natural encara ets més lletja!

La 126/84 va envermellir de ràbia i va marxar corrents sense mirar-se'l.
El matí de classes se li va fer etern perquè les indirectes no paraven. La última classe va ser especialment horrible, ja no podia més, havia d'arribar a casa i veure el vídeo del que tothom parlava. I, a la fi, va sonar el timbre. ..Mentre corria pel passadís va notar com tothom se la mirava. Alguns no es tallaven gens i la senyalaven dient...

-Mira, és ella.., la del vídeo!

No va mirar enrere i va córrer encara més, amb llàgrimes als ulls.
El camí a casa, ni el va veure; els seus peus la hi van dur en un moment. Va pujar directament a la seva habitació; va deixar la mare amb un "hola.." als llavis; va encendre l'ordinador amb rapidesa i es va connectar a internet, la famosa adreça ja era apunt :

http://www.you_fractiotube.mts/sensjrseynimklltge213

Va clicar a "l'intro" i....

Continuarà...


Efectes audiovisuals: Eduard Barrobés.

dissabte, 3 de maig de 2008

Premi del jurat del concurs de Contes matemàtics de la scsjordi 2008

Aquí teniu el conte guanyador del concurs de contes matemàtics de la scsjordi 2008 de l'Eugeni d'Ors. L'autora és la Gisela Guitart de 1r d'ESO D (enhorabona Gisela!) i es diu...


L' osset de xocolata


Em dic Núria i tinc dotze anys, fa tres setmanes els meus avis de Cuenca ens van venir a visitar i em van portar un osset de xocolata amb llet per a mi i un aneguet de peluix per al meu germanet Quim, que té vuit anys, perque ell diu que no li agrada la xocolata.
A la meva mare totes aquestes coses de xocolata fetes artesanalment li encanten i, per això, el va posar a sobre la taula del menjador perqué fes bonic. Pero no va ser gaire bona idea...

El primer dilluns d'aquest mes, vaig sortir de la meva habitació, i vaig baixar al menjador, per veure els meus dibuixos animats preferits, que només els fan un cop a la setmana. Pero abans que pogués engegar la tele i jeure al sofa em vaig adonar que havien desaparegut els dos ulls, de xocolata blanca, del meu osset. No hi vaig donar massa importancia, al cap i a la fi, només era 1/16 part del meu osset. Perqué ...


1/32 (de I'ull dret)+ 1/32(de I'ullesquerra)=1/16.

Encara que això no sembles res, cada dia va anar augmentant. El dimarts, en baixar de bon matí, el que havia desaparegut era el nas de l'osset. O sigui una altra 1/16 part , Llavors ja em va començar a pujar la mosca al nas, però per molt que preguntés al pare, a la mare, al Quim, tots deien que no eren ells i que no en sabien res de res.
Però això no es va acabar aquí, perque el dimecres va desaparéixer l'orella dreta, i el dijous l'orella esquerra. Sumant-les totes dues juntes feien 1/8 de I'osset. Les dues preguntes principals que tenia eren: quantes parts de l'osset havien desaparegut i quina quantitat en quedava.

1/8 + 1/16 + 1/16 = 1/8 + 1/8 = 1/4
R1: 1/4 de l'osset havia desaparegut.
R2: 3/4 de l'osset encara hi era.

Pero aquestes 3/4 de l'osset no van durar gaire, perqué el divendres va desaparéixer la cama dreta - 1/8, el dissabte l'esquerra ja no hi era - 1/8. Aleshores, el cap només se li aguantava pels braços, que al següent dilluns i dimarts també van desaparéixer, com havia passat amb les altres parts - 1/4.
Ja tan sols quedava 1/4, el cap. Algú estava agafant la meva xocolata sense el meu consentiment, si al menys m'ho hagués demanat potser n'hi hagués donat una mica.
L'endema, en tornar de l'escola, vaig trobar 1/12 part del cap de l'osset davant de les escales, vaig pensar que si ho seguia em portaria fins a la persona que m'havia estat agafant parts del meu osset, així que vaig començar a pujar les escales sense miraments. Quan vaig arribar a dalt, em vaig aturar i vaig mirar a dreta i a esquerra buscant una altra senyal, de seguida la vaig trobar. A davant l'habitació del Quim hi havia un altre tros del cap del meu osset = a 1/12 part, casi desfet per l'escalfor que li arribava del raig de llum que entrava per la finestra del passadís. Vigilant de no aixafar
aquella cosa pastosa, vaig obrir la porta i, encara que no volia que hagués passat, vaig trobar al meu germà menjant-se 1/12 part del cap del meu osset, l'últim tros que em quedava. En aquells moments vaig recordar que jo encara no n'havia tastat, pero massa tard perque el Quim ja havia fet l'última mossegada i s'estava llepant els dits amb satisfacció. A part d'engreixar-se uns quants quilos, es va endur una gran bronca dels meus pares, que va durar dies. Pero jo no li vaig dir res, només em mirava l'escena pensant " encara sort que no li agradava la xocolata". En aquest món s'ha de ser optimista.