dimecres, 23 d’abril del 2008

Un tresor dins el temari

Els alumnes de 2n D'ESO de l'IES EL FOIX, Vict0r, Aitor, palOmaa, Helen, No3, Miiree (Antonella, Hicham i Johsuar us ho heu perdut), us presentan el seguent conte:

LOS NÚMEROS SALIERON A LA CALLE.

Cuando salí a la calle por la mañana, me encontré al 1, me dijo que el 2 estaba enfermo y que el 3 le estaba cuidando. Fuimos el 4 y yo a visitarlo, de camino nos encontramos al 5 que nos dijo que el 6 estaba trabajando en la panadería hasta las 7 y que nos vendería 8 bombones. Eran las 9 de la mañana y no apareció hasta las 10, con 11 bombones. Hasta las 12 del mediodía nos fuimos de visita, subimos al piso 13, y como no contestaban llamamos al timbre 14 veces, y en 15 segundos nos abrió. ¿Quién soy yo?

Yo soy el 0.

Amb la col·laboració de Rafa.

dilluns, 21 d’abril del 2008

L'Article del mes

Un Sant Jordi Matemàtic


Després de revisar els diferents suplements literaris de Sant Jordi dels diaris, m'he trobat amb la increïble sorpresa que en cap d'ells es fa referència a llibres de matemàtiques i m'he dit: "a què esperes?". Així que remenant a la meva biblioteca, més val recomanar allò que un s'ha llegit, se m'han acudit algunes recomanacions, que no obligacions (no estem a classe de llengua!), aquí les teniu classificades per seccions:


· Llibres de literatura on surten, més o menys, les matemàtiques. Aquí els autors, molts d'ells matemàtics, no es compliquen gaire la vida, només s'ha de fer que algun dels protagonistes sigui matemàtic, i en cas de no ser possible que ho sigui algun conegut o parent. Són llibres que podem gaudir sense tenir gaires coneixements de matemàtiques, tot i que sempre ajuda, i que no ens demanen que anem resolent problemes matemàtics (ja ho fem prou a classe!). Tenim grans exemples, L'oncle Petros i la conjectura de Goldbach d'Apostolos Doxiadis, Els crims d'Oxford de Guillermo Martínez, El curiós incident del gos a mitjanit de Mark Haddon, en aquest el protagonista no és matemàtic però déu n'hi do el que en sap del tema. Ara que m'hi fixo, tots són llibres amb misteri, intriga i fins i tot crims, hi haurà relació entre el crim i la matemàtica? Amb crim també tenim El Teorema del lloro de Denis Guedj, on l'autor ens fa una trepidant i amena història de les matemàtiques. Si voleu un sense misteri teniu L'home que calculava de Malba Tahan, ambientat a l'època dels califes, però aquest té problemes (amb comentaris i solucions al final del llibre), i amb misteri i problemes L'assassinat del professor de Matemàtiques de Jordi Sierra.


· Llibres de reculls de problemes, que ningú es pensi que són fàcils (avisats esteu!). Aquí trobem, Els millors problemes de Lluís Segarra, un recull de problemes de l'època babilònica, egípcia i grega, ¡Ajá!, Paradojas de Martin Gardner, potser el més senzill dels seus llibres de divulgació, Matemática demente de Lewis Carroll, aquests problemes no els resoldria l'Alícia ni ajudada pel gat de Cheshire, ¿Cómo se llama este libro? de Raymond Smullyan, pels que els hi agradi la lògica, i finalment per conèixer el treball de dos dels més grans creadors de problemes, trencaclosques i endevinalles matemàtiques, Los Acertijos de Sam Lloyd i Acertijos, desafíos y tableros mágicos de Henry Dudeney.


· I no podíem acomiadar-nos sense la típica secció històrica, aquí teniu El enigma de Fermat de Simon Singh, la història d'un teorema que va intrigar 300 anys als millors matemàtics del món (la majoria encara no entenen la demostració!), Apologia de un matemático de G. H. Hardy, amb un pròleg encara més interessant que el llibre, on C. P. Snow ens explica la vida de l'autor i la del seu amic Ramanujan, i finalment pels completistes que disposin de temps a perdre tenim Historia de las Matemáticas de J. P. Collette en 2 volums.



Au! Animeu-vos, que tenen un 10% de descompte.


Rafael Agustín Pardo



P. D. Aquestes són les meves propostes per Sant Jordi, si algú en té d'altres, teniu obert l'espai de comentaris.




dilluns, 14 d’abril del 2008

Un tresor dins el temari

Els alumnes de 4 eESO A/B flexible (Boris, Jimmy, Elisenda, el Cava, el que es pentina endavant, el bronkes i algunes noies que s'estimen més estar a l'anonimat que al costat d'aquests noms, jeje) ens volen enganxar també amb un relat per capítol sobre dos nois ben...

X s = a TOT

En Jimmy i en Boris sempre que anaven a classe la "liaven" perquè no els hi agradava estudiar; només els hi agradava la classe d'educació física i l'hora del pati, i ells pensaven que el mateix els hi passava a un 90% de la gent de l'Insti.
Però, francament, el seu pitjor malson era la profe de mates. Sentir la seva monòtona veu era ideal, a les 8:30 del matí, per sobar; fins i tot adormia a les mosques, i en especial adormia el tema que estaven treballant: LES EQUACIONS (jejeje, no feien res). Perquè, a veure, a qui l'importa aquesta x dels ..., que mai s'identifica i que costa un tou trobar-la?
Però el Jimmy i el Boris es van emportar una bona sorpresa, perquè d'incògnites n'hi ha per tot arreu.

Continuarà


dijous, 3 d’abril del 2008

Un tresor dins el temari

Els alumnes de 1r d'ESO B us presenten el nou capítol de:

Q
ue ha passat a FractionVille
?

Capítol 4

L'Inspect
or va avançar cap al menjador on, asseguda a la butaca, al costat de la finestra, l'esperava la seva germana. Només mirar-la ja va veure que alguna cosa no anava bé.

- Què tens,
?

La seva germana se'l va mirar; es podria dir que gairebé feia tant mala cara com l'inspector.

- Estic malalta. T'has de fer càrrec del nano.

L'Inspector es va quedar paralitzat, aquell no era el moment...

- Però... es que no puc!
- Ets la única persona en qui puc confiar: ets el seu padrí -va contestar amb els ulls negats en llàgrimes-. Aquí no es pot quedar, la malaltia no és greu però és contagiosa.

va amagar un somriure, estava trist per la seva mare però aquella notícia li feia molta il·lusió.
L'inspector sabia que no tenia cap sortida, així que va fer bona cara per no amoïnar-la més i la resta de la tarda la van passar xerrant i organitzant el trasllat del nano. Després de sopar van decidir marxar. Mentre tots dos pujaven al cotxe,
va sentir un pes molt gran al pit. Va posar el cotxe en marxa. La negror de la nit no era tant negre com els seus pensaments, el cap li bullia, "Com m'ho faré per estar per ell? No el puc deixar sol; FractionVille no és un lloc segur", va pensar.
El camí es va fer llarg; no van parlar gens, fins que la ciutat va aparèixer, sota una llum irreal, davant seu.