dijous, 21 de febrer de 2008

L'Article del mes

Avui estem d’enhorabona els qui no dominem l’anglès (i prou que ens agradaria) perquè ha sortit a la venda l’últim llibre de la sèrie Harry Potter en una llengua intel·ligible. I, aprofitant l’avinentesa, per als qui en sou adeptes, i per als qui no ho sou us recomano que hi feu una petita ullada sense prejudicis, us convido a una barreja prou singular: Harry Potter i matemàtiques. Només cal que seguiu llegint el següent article, que parla de:

CONJURS I ENCANTERIS

PER APRENDRE MATEMÀTIQUES

Ostres! Podríeu dir. I, a part de les paraules “conjurs” i “encanteris” que apareixen en aquest títol, què hi tenen a veure les matemàtiques amb el Harry Potter? Perquè, que tothom sàpiga, els llibres del Harry Potter no tracten pas sobre matemàtiques. I tindríeu tota la raó del món, potser l’Hermione es queixaria i us en posaria exemples en Aritmància i en Runes, però tindríeu només una raó superficial, i ara us explicaré en què consisteix la meva seguretat en afirmar-ho.

Reconec que de ben petita estava predisposada a creure en la màgia (amb la magnifica Campaneta com a exemple i el seu meravellós polvo de hadas, que feia enlairar amb la mateixa facilitat tant un nen petit com un enorme vaixell pirata). I de més gran també vaig estar disposada a creure en les matemàtiques. I la trobada entre l’una i les altres va tenir lloc en una classe a l’institut, quan jo tenia 15 anys i un professor agosarat explicava d’una manera un xic peculiar aquest misteriós i màgic concepte matemàtic que és, per a molts, l’Infinit.

Llavors ho vaig tenir clar: les matemàtiques eren, de ben segur, com la màgia. Si hi creies, si podies dominar els seus conjurs i encanteris, podies aconseguir veritables miracles i una satisfacció i un orgull indescriptibles en haver-los pogut dominar amb el teu cervell i les teves mans, agafant el boli sense tremolar, com el Harry amb la seva vareta; vaja, una experiència m’imagino que similar a la que va experimentar l’aprenent de mag quan va conjurar amb èxit el seu EXPECTO PATRONUM.

Però molts de vosaltres segur que esteu pensant...”sí, veig més clar convocar un patronus que fer alguns problemes de matemàtiques”. I és que hi ha una subtil però important diferència entre una cosa i l’altra i és... el vostre interès per cadascuna d’elles.

És per això que, ja fa un temps, vaig decidir que Harry Potter (o la màgia) entressin dins les meves classes de matemàtiques. Primer va ser tímidament, amb un encanteri senzill:

“L’1 DEL HARRY”

quan, ja defallida d’explicar que el nombre natural 2 era també una fracció (imprescindible per després poder fer operacions de l’estil ) se’m va acudir que, potser, si explicava que existia un 1 que podia fer-se visible i invisible, amb una capa com la del Harry Potter, algú més m’entendria. I, oh meravella! Encara me’n faig creus que la cosa funcionés; molts d’aquells que abans no m’entenien van començar a veure el 2 com , amb aquest 1 del Harry amb la seva capa d’invisibilitat que es treu i que es posa quan vol.

Cliqueu per veure com l’1 es treu la capa d’invisibilitat!


I, animada pel resultat, he continuat amb la meva dèria; ara estem amb els alumnes practicant l’encanteri fraccio equivalentum : conjur bàsic per aconseguir dominar les tècniques d’ordenació, suma i resta de fraccions. I, com a les classes de la professora McGonagall, els alumnes intenten transformar les seves fraccions en fraccions equivalents. Molts d’ells, al principi, fan transformacions de l’estil del Ron Weasley quan, amb la seva vareta espatllada, no aconseguia transformar la seva mascota en una copa sinó en una mena de ratacopa; així queden, doncs, les fraccions equivalents d’alguns: a mitges.


Cliqueu aquí per veure una transformació fallida!


Però, com deia el Harry a les seves classes de l’ED, tot és qüestió de:”tornar-ho a intentar”; així que, de mica en mica, aquests aprenents de matemàtics han anat dominant el conjur fraccio equivalentum i ja es poden enfrontar, amb una certa seguretat, a Lord Voldemort (també conegut com: l’examen de matemàtiques).


Cliqueu aquí per veure una bona transformació!


Per acabar diré que el professor és una espècie rara (espero que sense perill d’extinció) que, per molt que alguns s’entestin a fer-ho creure, no té com a màxima il·lusió fer el paper de Lord Voldemort, sinó que la seva la tasca és la de Dumbledore, McGonagall i, perquè no, la del mateix Harry Potter, lluitar contra el costat fosc que representa la ignorància.


Que les matemàtiques (i la màgia) us acompanyin!


Autora de l'article: Conchi Hito (Professora de matemàtiques de l'IES Eugeni d'Ors).
Efectes audiovisuals: Eduard Barrobés.
Correcció lingüística: Pere Martí.


dimarts, 12 de febrer de 2008

Per anar obrint boca...

Hola a tothom i tothoma (com diuen els de la revista Esquerda d'Or).

A continuació us fem un petit avançament gastronòmic del que ens espera al blog de contes matemàtics les properes setmanes.

Els entrants: Nous capítols de Què ha passat a FractionVille? i Tal com ets.
El Plat: Un nou article del mes amb sorpreses tecnològiques.
Un postre exquisit: Entrevista amb el reconegut escriptor Jordi Sierra i Fabra, a la nova secció d'entrevistes: Un@ autor@ molt matemàtic@, que realitzarà un equip de reporters de l'Esquerda d'Or.

Esperem que vagi de gust!

dijous, 7 de febrer de 2008

Un tresor dins el temari

Seguint amb la possibilitat de trobar tresors dins el temari de matemàtiques, avui els alumnes de 1r d'ESO B ens explicaran una nova història sobre fraccions.


Què ha passat a FractionVille?

Aquell matí tothom en parlava, absolutament tothom. Aquella notícia havia corregut de boca en boca fins arribar als diaris, a la televisió, a la ràdio, a qualsevol mitjà de comunicació:” la senyoreta havia desaparegut sense deixar ni rastre”.

Moltes eren les hipòtesis que tenia la policia de FractionVille, però el cert és que tot era ben estrany perquè el sopar d’ella era a taula amb la cullera encara dins la sopa; la finestra entreoberta i el llit sense desfer. Quan va entrar la policia una brisa suau i tenebrosa va fer moure les cortines, i fins i tot l’inspector s’estremí. Amb els seus anys fraccionaris d’experiència, l’inspector va notar que en aquell aire hi havia alguna cosa totalment anormal...

Continuarà...


(Podreu aguantar l’espera?)


segon capítol

A dos quarts d'onze l'Inspector va anar a esmorzar com cada matí. La cafeteria era la de tota la vida, Ca l'Equivalent, on els policies es sentien com a casa gràcies a les atencions del seu propietari, i gran amic, . Aquell dia la cafeteria era plena però a Ca l'Equivalent sempre hi havia un lloc per l'inspector. Es va apropar a la barra i se li acostà:


- Bon dia senyor inspector. Com ho tenim aquest matí?

- Malament - va contestar ell. No havia aclucat l'ull en tota la nit - Aquella habitació...

- va dir com si parlés sol.


El propietari se'l mirava fixament, estava clar que l'inspector estava molt preocupat.


- Segui, segui - li va dir, amablement- , que ara li porto el seu tallat.


va anar lentament cap a la seva taula de sempre, a prop de la finestra, i el propietari no es va fer esperar. Li portava el tallat i el diari; a primera plana estava la fatídica desaparició. Tot plegat havia tingut un gran ressò a FractionVille, doncs la senyoreta era força coneguda i això encara havia afectat més als veïns.


- Quin misteri aquesta desaparició, no? - va preguntar a l'inspector.

- No només és un misteri, alguna cosa horrible devia passar allà dins.


El propietari no el va molestar més i el dia de l'inspector va continuar sense que cap pista donés explicació a aquell cas.

Però aquella nit un nou sotrac va tornar a trasbalsar FractionVille i l'inspector va haver d'abandonar, de nou, precipitadament el seu despatx:

havia desaparegut però, aquest cop...


Continuarà...



dimecres, 6 de febrer de 2008

Un tresor dins el temari

Avui encetem un nou apartat en el blog de contes matemàtics amb contes fets per alumnes de primer d'ESO que explicaran de manera entretinguda una part del temari treballat.

Avui, els alumnes de 1r d'ESO D faran un conte on les fraccions són les protagonistes.

Doncs comencem....

Tal com ets

Hi havia una vegada una fracció adolescent que feia 1r d’ESO, més concretament 1r d’ESO D. Quan va arribar a l’Institut per primera vegada li va semblar que ja era molt gran. I no només això, fins i tot els seus companys de classe li semblaven més petits i raquítics que ella. Per això va començar a fixar-se i a voler relacionar-se amb alumnes de cursos superiors.
D’entre els seus companys de classe n’hi havia que ja ho eren a l’escola i van queda
r molt sorpresos per la seva actitud; gairebé ni els parlava, o bé, quan obria la boca era per dir-los què inferiors què eren, els mirava sempre per sobre les espatlles i si algú de 3r la passava a buscar sortia ràpidament de la classe perquè no la relacionessin amb alumnes tant petits.
El seu desig era ser més gran, més popular i millor que els de la seva e
dat.


Continuarà...


segon capítol

Però a partir d’aquell dia tot va canviar a l’Institut, perquè...

, la nostra fracció protagonista, es va adonar de quins eren

els seus amics de veritat.

Com sempre, els dimecres tenia educació física i corria com una desesperada per canviar-se la primera, perquè no la veiessin els seus companys de primer. Però aquell matí, encara que ella no ho sabia, no estava sola al vestidor. Algú havia entrat abans i s’hi havia quedat. Ella es va treure la jaqueta i el jersei i en fer-ho, amb els cabells despentinats i aquell cos tan prim, tornava a semblar la nena que era: .
Va ser llavors quan va sentir aquell soroll estrany, com el clic que fa una càmera en fer una foto...


Continuarà...



diumenge, 3 de febrer de 2008

Concurs de contes matemàtics de la scsjordi 2008

Pels que teniu un conte matemàtic al cap, o a la butxaca, o en qualsevol altre lloc, ha arribat el moment de fer-lo servir perquè... ja teniu aquí el concurs de Contes Matemàtics de la scsjordi 2008 de l'Eugeni d'Ors. I aquestes són les nostres bases:

1. Podeu participar tots/totes els/les alumnes actuals de l’IES Eugeni d’Ors.
2. Els contes es poden penjar en el blog de la scsjordi 2008 (hi posarem una entrada específica) o donar-los, en format digital o en paper, al professorat de matemàtiques.
3. Tots els contes s'hauran de presentar, com a molt tard, el dia 1 d’abril.
4. La longitud del conte haurà de ser d'entre 1 pàgina com a mínim i 10 pàgines com a màxim.
5. Els contes guanyadors es publicaran al blog de la Setmana Cultural i al de contesmatematics.
6. Hi haurà dues categories:

a) ESO
b) Cicles formatius i Batxillerat

Dins de cada categoria hi haurà dos apartats: el premi del jurat i el premi del públic, en aquest últim vosaltres escollireu el guanyador per votació popular. Tots dos premi seran de 45 €, en forma de vals de compra, acompanyats d'una il·lustració sobre el conte, que seran lliurats durant l’acte dels Premis Sant Jordi del dia 23 d'Abril. L'organització pot declarar desert algun dels premis si considera que el material presentat no té prou qualitat.
7. El jurat estarà format per les professores de matemàtiques Eugenia Torres, Aurora Aurensanz i Conchi Hito.