Capítol 3
... però aquest cop, en entrar a l'apartament, aquest estava tot potes enlaire: la cuina tenia la taula i les cadires tombades; tot el menjar era per terra i una fortor que li resultava familiar, a dinars de casa l'àvia, planava a l'aire. En canvi, la finestra tornava a estar completament oberta, com a casa de la senyoreta
, i l'inspector tornava a sentir aquella brisa suau i tenebrosa.La recerca de pistes es va allargar bona part de la nit, però, finalment, van trobar un petit detall que havien passat per alt: una taca fosca, de la mida d'un cigró, sobre la catifa de flors grogues de l'entrada de la cuina. L'inspector va demanar l'ajuda d'un metge forense per l'anàlisi de la taca en qüestió que, quan va arribar, va agafar una mostra i va sortir corrents cap al laboratori.
Ja eren les cinc de la matinada quan, cansats i abatuts, es van retirar cap a casa.
L'endemà era diumenge i l'Ispector anava al camp, a casa de la seva germana que feia poc havia perdut el marit i estava força trista.
Es va llevar com els darrers dies, havent dormit poc. Va pujar al cotxe i va conduir sense fixar-s'hi gaire. En arribar el va rebre el seu nebot, en
, un noi força eixerit, que com sempre li va dir:- Tiet...porta'm amb tu a FractionVille! - la seva cara reflectia l'admiració que sentia pel seu tiet- Ja saps que la vida del camp no està feta per a mi; jo vull ser poli, com tu.
L'inspector el va mirar fixament, amb aquells ulls plens de cansament,
- Ara no és el moment - va contestar-li molt seriosament.
Continuarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada